Quan em van comentar de tornar a entrenar em va fer una mica de mandra després d’una aturada de 10 anys. Em van dir que l’equip que portaria eren unes nenes molt canyeres i que m’ho passaria molt bé amb elles (així ha estat).

El primer any  vam competir amb la lliga on vam jugar contra equips masculins i de 4t de primària i vam donar molta guerra (aquestes jugadores no s’arronsen davant cap equip, ho donen tot a la pista).

Aquest segon any hem competit en la lliga que només hi havia nenes i hem gaudit molt durant la temporada. El punt més àlgid va ser quan vam guanyar la medalla d’or a les Olímpiades Escolars. A la lliga hem quedat en una segona posició molt competida contra la Salle.

Personalment em quedo en que totes heu fet un pas endavant d’aprenentatge, treball, esforç, sacrifici, lluita…Suposo que alguna cosa us emporteu a la motxilla i es tracta d’això que cada entrenador o entrenadora que tingueu us faci créixer com a jugadores però també com a persones.

Gràcies per deixar-me tornar a les pistes i poder gaudir d’aquest esport.

5, 6, 7  MA-NYA- NET!!!

“No hi ha millor feina que la que dóna el seu fruit al final, i no parlo de resultats, parlo d’EQUIP, de PINYA, de FAMILIA”

La feina va començar al Juliol, amb una reunió que després va acabar de la millor forma possible, amb els jugadors i els entrenadors fen un beure junts.

La pretemporada es veia dura, molta gent treballant, molts problemes d’horaris però entre en Josep Carretero que va fer una feina espectacular i la voluntat dels jugadors, tot va sortir genial.

La gran feina de la pretemporada, a part de la càrrega física que en David Ninyà ens va fer, va ser la voluntat dels jugadors per fer un temporadón espectacular.

La idea, la de sempre! Competir al màxim de les nostres possibilitats i mantenir categoria. Objectiu que poc a poc veiem més i més fàcil degut al nivell que els jugadors van voler ficar en el transcurs de la primera volta, perden un total de 4 partits, 3 d’ells a casa.

Amb un balanç de 11-4 vam acabar la primera volta com a 3rs de grup i amb un nivell espectacular de joc.

El problema va venir quan per motius diversos, físics i laborals, la intensitat va caure i més quan a falta de la metitat de la segona volta, ja ho teníem matemàticament fet.

Faltaven 6 partits i ja ens havíem salvat, això no havia passat mai!! Estàvem fent història novament.

La veritat és que a nivell intern de l’equip, la falta del nostre capità, en Marc Cordero per lesió, ens va afectar moralment, però per ell, vam decidir tirar endavant. Ho vam aconseguir, però hem arribat molt justets al tram final. En 2 jornades, podíem tenir opcions d’aspirar a les places de FASES d’ascens, però no vam aguantar. Llàstima, perquè aquest grup s’ho mereixia, però el recorregut que tenim és inmens, amb mitja plantilla de 18-19 anys, hem fet coses que ningú podia esperar-se i encara tenim molt per dir.

Felicitats als veteranots del grup, Cordero, Gorro, Pons, Cortijo, Pallisé, Gràcia per fer crèixer als petits, per ajudar-los en el salt de júnior a sènior de la millor forma possible i acollir-los com a germans.

Felicitar als iogurins del grup, Sugrañes, Carretero, Borrego, Toda, Moncusí i Ribas. Heu desmostrat que la edat no influeix en el joc, sinó la valentia, la convicció, les ganes de fer i de donar.

Felicitar al grup tècnic que ha ajudat a fer possible tot això. Josep Carretero, Anna Martín, David Ninyà. Sense vosaltres ni la meitat d’això hagués estat possible.

Felicitar aquell jugador que no ha faltat mai, que tampoc a jugat cap partit mai però que ha estat amb naltrus des de el dia 1 fins el dia 100. Aquell jugador que per sobre de competir, el que volia era tornar a passar-s’ho bé, i ho ha fet i ens ho ha fet. Borja, un krak!

Com no, felicitar a tot el CLUB, als júniors que ens han ajudat, als entrenadors de la BASE, que fan possible que jugadors nostres arribin al 1r equip, a la Junta i els Delegats per confiar amb nosaltres, als pares i jugadors per venir-nos animar els caps de setmana!

Gràcies i fins la temporada vinent, això no és un adéu, és un bon estiu, tornarem amb les piles carregades!!

5,6,7 MAA NYAA NEET

Des del primer entrenament de la temporada 2016/2017 de l’equip infantil masculí, l’objectiu va ser que milloressin basquetbolísticament (en una fase de grans canvis físics) el màxim possible en una època on hi ha grans canvis físics.

La primera fase va ser complicada, ja que tan aviat ens trobàvem equips molts forts com de sobte ens sentíem molt còmodes i controladors del joc a pista. Una època que ens va servir per aprendre a controlar els finals ajustats i amb tensió. A la vegada, ens va servir per mesurar les nostres forces i saber a on estàvem en relació amb els altres equips.

A partir d’aquí, a la segona fase, vam profunditzar en el joc en equip, millorant els aspectes tècnics de cada jugador i la mobilitat de la pilota en atac, que ens va permetre gaudir més del joc i que tothom se sentís partícip de cada punt. També en defensa vam saber fer un pas endavant i millorar, definint així el nostre joc. Tot aquest esforç diari ens va permetre acabar sense cap derrota, ja que les ganes de millorar i de treballar per competir al màxim de les nostres possibilitats sempre hi eren.

Per la part dels entrenadors, agrair als jugadors el treball i l’esforç realitzat en tota la temporada, remarcant que aquests valors són molt importants, tant en la vida com en l’esport. I que no deixin mai de treballar i d’esforçar-se pel que els hi agrada.

Els entrenadors, Marc Gràcia i Oriol Pla.

5, 6, 7… MA-NYA-NET!

Balanç temporada JM

Un cop finalitzada la darrera jornada del campionat amb victòria a la pista complicada del Teresianes, l’equip ha tancat la temporada de la millor manera possible. Tot i no poder optar a ser líders en les darreres jornades, hem acabat en una tercera posició sent capaços de batre els dos primers classificats a domicili.

Tot i tenir un equip format per majoria de jugadors de primer any, i no poder comptar amb el Sergi Muñoz, fins al mes de Març, des de el primer entrenament al mes d’agost hem treballat per millorar el nostre joc i mai deixar d’avançar.

En la primera fase classificatòria ens vam classificar primers, només amb una derrota però amb el basquet average positiu amb els segons. En la segona part de la temporada hem obtingut un balanç de 13-5 contra els millors equips de la província que juguen el campionat territorial, acabant tercers de deu equips. Cal destacar el bon treball en defensa de l’equip on la mitjana de punts rebuts de la temporada no supera els 50 punts per partit.

Gràcies a familiars, amics i a la resta de jugadors i entrenadors de la secció per mai deixar d’animar-nos!

5, 6, 7 MANYANET!

SAMA 64-57 SFA

Derrota per la mínima en l’últim partit de lliga del SFA. 

Dissabte en l’últim desplaçament de l’equip, vam estar a punt de presentar una sorpresa. A menys de 6 minuts del final en vam imposar en el partit i vam arribar a retallar distància de fins a 13 punts i posar-nos a 2 punts per sota per emportar-nos el partit.

Vam lluitar com a lleones, i, tot i tenir la classificació assegurada, vam plantar molta cara al 4t classificat de la lliga, que creia que es passejaria. 

La nostra gran defensa i un encert pronunciat des de la línia de 3 punts, ens va possibilitar lluitar fins al final. I es que aquest sènior femení ha plantat molta cara, en especial als pitjors rivals durant tota la temporada, i això és gràcies a l’esforç que han fet dia rere dia en tots i cadascun dels entrenaments realitzats.

Aquest partit ha estat testimoni de dos comiats molt estimats, de la incorporació d’aquest any de la Mireia Calaf, i del fitxatge de fa més de dues temporades de l’Andrea Ardid, que ha hagut de dir adéu al bàsquet, però no és per sempre, és un “fins aviat”. Esperem que hàgiu gaudit i après molt amb nosaltres, nosaltres sí ho hem fet amb vosaltres. Se us trobarà a faltar moltíssim noies! 

Així que noies, ara sí, descanseu aquest estiu i ens veiem d’aquí poc. 

5, 6, 7 MA-NYA-NEEET!!!

Aquest diumenge el prebenjamí de 2n va ser convidat al torneig de l’escola Lestonnac de Tarragona. Allí vam poder gaudir d’un bon matí de bàsquet amb dos partits, dos ben diferents. 

El primer partit l’hem jugat contra l’amfitrió, Lestonnac. Hem jugat per primera vegada un 5c5, i no ha estat pas malament. De vegades ens molestàvem perquè no estem acostumats a ser tants dins de la pista, però poc a poc hem sabut trobar l’espai. Destaco la sacada ràpida després de rebre cistella i la rapidesa en defensa per recuperar la pilota quan ens la prenen. 

Pel que fa al segon partit, l’hem disputat contra el Cèsar August de Tarragona. Ha estat més fàcil que el primer però ens ha costat més, ja que el sol ja començava a envair la pista i feia molta calor, a més, li hem d’afegir el cansament del primer partit. Tot i això hem pogut anotar, fins i tot, un parell de triples. 

A més, hem d’anomenar la petita ajuda que hem rebut per part de dues jugadores del prebenjamí de 1r que han pogut venir a donar-nos un cop de mà. Moltes gràcies noies, ho heu fet genial, fins i tot amb cistella!!

Ara descansarem una setmana, i a la següent assistirem al torneig del Col·legi Francès.

5, 6, 7 MA-NYA-NEEET!!!

SFA 59 – 79 CELTIC BÀSQUET MOLINS

Últim partit a casa amb derrota davant el tercer classificat de la competició, el Molins.

Tot i la derrota, vam aconseguir plantar cara a un equip que a la primera volta ens va enfonsar a casa seva. Recordem que a l’anada vam perdre per una diferència de 34 punts. 

Fins a l’últim període vam estar donant-ho tot, i es va reflectir en el marcador. Vam arribar, fins i tot a posar-nos a 8 punts de diferència, però sempre sota d’elles. Nosaltres comptàvem amb dues baixes importants, dues de les nostres pivots. 

Una defensa sòlida, ben forta, més que mai, ens va ajudar per a que el seu joc, sobretot l’interior, que és el que predomina, les puguem haver frenat. Varies pilotes robades a primera línia, però també en el joc interior, van influir per seguir competint tot el partit. A més a més, també hem de sumar-hi l rapidesa en arribar a la pista d’atac en forma de contraatac. 

Aquest dissabte juguem l’últim partit de la lliga a casa del SAMA Vilanova. Ho acabarem d’arrodonir, no donant ni regalant cap situació de partit, competint fins al final. 

5, 6, 7 MA-NYA-NEEET!!!

SM 88-83 CORNELLÀ

Victòria en l’últim partit del SM a casa davant el Cornellà, un equip una mica trencat i que s’hi jugava la possibilitat de sortir de la zona de promoció de descens.

CALAFELL 60-65 JF

Gran partit de molta intensitat per part de les nostres atacant una zona 40 minuts…