Benjamí Femení

Quan em van comentar de tornar a entrenar em va fer una mica de mandra després d’una aturada de 10 anys. Em van dir que l’equip que portaria eren unes nenes molt canyeres i que m’ho passaria molt bé amb elles (així ha estat).

El primer any  vam competir amb la lliga on vam jugar contra equips masculins i de 4t de primària i vam donar molta guerra (aquestes jugadores no s’arronsen davant cap equip, ho donen tot a la pista).

Aquest segon any hem competit en la lliga que només hi havia nenes i hem gaudit molt durant la temporada. El punt més àlgid va ser quan vam guanyar la medalla d’or a les Olímpiades Escolars. A la lliga hem quedat en una segona posició molt competida contra la Salle.

Personalment em quedo en que totes heu fet un pas endavant d’aprenentatge, treball, esforç, sacrifici, lluita…Suposo que alguna cosa us emporteu a la motxilla i es tracta d’això que cada entrenador o entrenadora que tingueu us faci créixer com a jugadores però també com a persones.

Gràcies per deixar-me tornar a les pistes i poder gaudir d’aquest esport.

5, 6, 7  MA-NYA- NET!!!