JÚNIOR FEMENÍ

Aquest júnior està format per tretze jugadores i dos entrenadores. Però si parlem d’aquest equip podríem primer mirar enrere i retrocedir una mica en el temps, ja que la majoria porten ja anys jugant juntes i pujant unides com a equip.

L’equip està format per l’Ariadna Ruiz, la Laia Guallar, la Júlia Sarroca, la Núria Rodríguez, l’Anna Cobo, la Isa Romero, la Natalia Garcia, la Marina Comes, la Marina Roig, la Laura Melo, l’Aina Garcia, la Blanca Romero i la Judit Vidal i com a entrenadores la Emma Guilarte i jo.

La temporada passada ens van proposar a la Emma i a mi estar al capdavant d’aquestes noies i la veritat és que ens va fer moltíssima il·lusió i a la vegada teníem nerviosisme perquè era la primera vegada que en posàvem al capdavant d’un equip en aquesta categoria. Cal dir, però què el fet de conèixer-les d’abans ens posava les coses més fàcils.

L’inici en aquesta categoria no va ser gens fàcil, vam haver de passar un procés d’adaptació a la categoria, adaptar-nos les unes a les altres, a un nou estil de joc i també un factor a tenir en compte i és l’edat de les jugadores per l’adolescència i nosaltres per la joventut com a entrenadores. El que si es cert però es que ens va ajudar a créixer i madurar com a persones i jugadores que som però el mes important com a EQUIP.

A nivell competitiu tenint compte inclús la temporada passada hem fet un canvi molt significatiu, cada cop apareix el millor de cada jugadora i es veu l’evolució que estan fent individualment i com a equip, hem madurat i hem crescut i això s’ha demostrat en situacions que abans no dominàvem i ens podia la pressió i ara som capaces de seguir connectades en el partit i amb la sang freda.

Crec que a nivell competitiu estàvem en un bon moment tot i que sempre hem tingut bons i mals partits.

Una de les coses més importants a destacar és l’energia que sovint transmeten i les ganes que hi posen. La veritat és un equip amb el que hem rigut molt, hem tingut moments de tristesa, d’impotència, però tant dins com fora pista hem rigut moltíssim i això es d’agrair. Hem quedo amb molt moments viscuts en entrenaments, partits, sopars, però potser un dels més especials va ser el dia de platja.

Per acabar, només volia desitjar-les ànims a totes, ser que no és un moment gens fàcil.

Espero que aquest confinament passi aviat i que puguem retrobar-nos una altre vegada i amb més força i com un gran equip que som. Es troba molt a faltar els dies d’entrenament i de competició.

Així que molt ànims, treballeu tot el que pugueu, no us deixeu vèncer i us espero amb els braços ben oberts a la tornada per donar-vos una forta abraçada, mentrestant us l’envio virtualment.

5, 6, 7 MANYANET!!

%d bloggers like this: