SAMA vs SFA

SAMA VILANOVA 58-31 MANYANET REUS A

En aquest segon partit que vam poder jugar, les nostres jugadores han posat una nova cara a la competició. Independentment del resultat quantitatiu, la clau està en la qualitat de les coses. 

Poc a poc vam gestionar millor les emocions i l’estrena competitiva després d’un any i les sensacions viscudes a Vilanova, són molt millors que les del primer partit a casa nostra.

El primer quart va ser un quart molt igualat gràcies a una defensa dura i forta tota la pista que ens va permetre parlar de tu a tu amb un equip el qual a casa no ens va donar cap oportunitat de jugar amb fluïdesa. Vam ser capaces d’anotar amb molta més facilitat i això ens va permetre competir el quart molt millor.

El segon quart, va tenir la mateixa dinàmica defensiva, però a l’hora d’anotar, ens vam topar amb molts molts errors en els llançaments, molts tirs fallats, moltes pilotes perdudes, que, tot i que en defensa estiguem ben col·locades, no ens va permetre mantenir la igualtat i les jugadores locals van marxar del marcador 10 punts a dalt al descans.

La segona part ja va ser més clara per l’equip local que amb l’avantatge de +10 al marcador, van jugar molt més tranquiles i van trobar situacions més còmodes de tir. Tot lo contrari que ens va passar a nosaltres, que ens veiem que podíem haver estat allà i els errors en atac van fer que baixéssim el to defensiu per desànim, simplement. Veure que t’esforces, que pots però no hi arribes o quan arribes, falles, va fer que les nostres no tinguessin l’esma que van tenir des d’un principi. 

El resultat segueix sent la part menys important de tot aquest procés, la gràcia és poder treballar a ritme de competició per anar agafant sensacions i retornar aquell estat òptim que tindrem a finals de la temporada, per seguir treballant un estiu més per mirar de començar una temporada “normal”, que tant de temps fa que no tenim.

Les jugadores no paren, i segueixen treballant! 

Així que, som-hi!!