PreBenjamí Groc

Temporada acabada a falta del concurs de tirs lliures i triples. Primera temporada on hem participat en una competició oficial, a la lliga del Consell Comarcal del Baix Camp. La primera de molts d’ells i no pas última.El cos tècnic ha estat el mateix que amb els babies, i igual que amb ells, la metodologia ha estat nova de la mateixa manera que l’experiència de l’entrenador i entrenadores. Amb ells i elles però, ho hem acabat de complementar. La pressió de tenir una competició, uns resultats que hauríem d’aconseguir, unes fites d’èxits basats en resultats, victòries o derrotes, ho hem sabut treballar. 

Per nosaltres, victòria ha estat el partit on gairebé tots han tocat pilota, on han anat a buscar-la, l’han lluitat, s’han apropat a cistella botant, alternant mans de bot, orientant-se i apropar-se a cistella i fer el tir. Hem après a defensar, de moment la pilota i la cistella. Tots aquests conceptes han anat sortint sense fer gaire incís als entrenaments, sense atabalar amb aquests conceptes, només deixant i proposant activitats on això surti per si sol, i així hem obtingut els resultats que tenim. Si haguéssim de parlar victòries o derrotes contextualitzaríem que som un grup heterogeni de nens i nenes de primer, tot de primer de primària, que hem jugat contra equips barrejats i que hem aconseguit 3 victòries. 

Però la victòria més gran per mi és que hagin après gaudint del bàsquet, fent allò que els hi agrada, allò que volen fer, motivats per desenvolupar les propostes d’activitats. Que surtin dels partits dient que s’ho han passat molt bé, que pensaven que duraria més, que ha estat curt, que han posat no se quantes cistelles, aquesta és la meva victòria. 

L’any que bé serà millor, que seguirem aprenent, competint i sobretot gaudint d’aquest esport. 

Per últim, donar les gràcies a tots i totes elles, m’emporto un gran sac ple de nous coneixements, vivències i amistats, unes famílies compromeses i atentes als seus fills i filles, i una direcció tècnica i Junta que han fet costat a aquest projecte. I com no, a les entrenadores que han ajudat a que això es pogués dur de la millor manera, la Leire, la Núria i la Maria.

Per això, moltes gràcies i … 5, 6, 7 MA-NYA-NEEET !!!