IM vs CBT

MANYANET REUS – CBT 

Partit contra el líder imbatut a casa. 

Comencem el partit amb molta actitud, sabent que el partit seria difícil, però amb moltes ganes de competir-lo. Els primers 5 minuts van estar lluitats de principi a final, i ja donaven un tastet de com anava a ser el partit. Acabem 8 a 8, amb ganes de treballar, motivats i sense distraccions. 

Estem dins del partit, els 5 jugadors que acabaven de jugar i també la banqueta. El nostre rival era superior físicament, i potser es podia pensar que suposaria un problema, però no va ser així. Els nostres jugadors van saber defensar dur sota l’aro i no donar una pilota per perduda. 

Arribem a meitat del partit molt contents de la feina, per davant del marcador i amb una actitud excel·lent. Sabíem que el rival es tornaria molt més dur en aquesta segona part, i així va ser. La tornada de la mitja part ens vam trobar molta pressió de l’altre equip i una defensa que ens feia difícil dividir cap a cistella. Arriba la sisena part on veiem tirs de fora, grans rebots i una defensa molt concentrada. Comencem els últims 10 minuts amb el marcador a favor, i aquí comencen els neguits. 

L’equip tarragoní que no volia perdre el partit comença a apretar molt més. Entre el cansament i els nervis de no saber gestionar la pressió del moment, baixem el cap. L’equip contrari els últims 5 minuts ens va passar per davant.

Una llàstima els últims minuts de partit, ja que no fan justícia al partit que van jugar els nostres. Bones decisions, bona actitud, gran competitivitat i molt molt d’esforç.  De tot s’aprèn, i només amb aquests partits es pot aprendre a gestionar les emocions de la competició. Així animem als jugadors a aixecar el cap i aprendre, per quan tornem a viure la mateixa situació es vegi un canvi, ho afrontin de manera diferent. I així haurem crescut com a jugadors.

Dissabte vam jugar un dels millors partits de la temporada.  

Les entrenadores estem molt contentes de la feina d’aquest cap de setmana i seguirem treballant perquè cada cop sigui millor.

5, 6, 7… 

Crònica patrocinada per:

GUTI BUS