SALLE REUS vs SMA

LA SALLE REUS 66 – 69 MANYANET REUS A

Victoria de mèrit i molt treballada al camp dels segons!

L’equip es presentava amb vàries baixes i tot indicava que seria un partit molt complicat, l’inici va estar marcat per uns primers minuts amb intercanvi de cistelles i on els nostres ho estaven donant tot davant les dificultats pero el roval buscava els seus interiors de manera que ens estaven fent mal amb els tirs a mitja distància i els permetia agafar diferencies de 7-8 punts.

Aquest equip sap treballar i sap competir, sap que els partits duren 40 minuts i que l’important es no baixar el cap, com sempre dic jo, remant i picant pedra poc a poc, vam anar sent durs darrera, dominant el rebot i trobant les millors opcions dividint i doblant i trobant la inspiració desde fora d’un David Pinto que no el podien parar, tot això sumat ens feia marxar al descans amb un 32-34 a favor nostre.

Sabíem que el tercer quart era important per veure si el cap i les cames ens aguantarien, i va ser quan vam trobar la millor versió del equip, uns primers instants on els locals tornaven a dominar, van ser respostes amb un combinat de transicions i de gran lectura de joc on mica en mica anàvem sumant, ja fos desde la línia exterior, desde el poste baix o la línia de tir lliure agafant diferencies de fins a 12 punts acabant el quart en +10.

Tocava jugar un últim quart on l’equip tenia a 3 jugadors amb 4 faltes i on sabiem que el rival reaccionaría, pero va ser massa ràpid, ja que en 2 minuts, es van ficar a 2 punts, i llavors va ser de nou un partit nou, a falta de 5 minuts, ens vam quedar sense els 2 interiors i amb un altre amb 4 faltes, pintava fosc. Pero aquest equip te caràcter, es competitiu i vol guanyar, l’equip va treballar i vam arribar a l’últim minut amb +1, va ser llavors quan un triple a final de possessió de un ex Manyanet com Moncusí ficava al rival +2 a falta de 37 segons, vam perdre la pilota en l’atac següent, i el rival es va ficar +3, vam tenir 2 tirs lliures i ens ficàvem a 1 a falta de 11 segons, un seguit de temps morts ens va portar a defensar i vam acabar fent falta, on el rival ens ficava 1 dels 2 i el rebot era nostre i quedant 7 segons teníem la última, i quina última, vam forçar una falta antiesportiva i un seguit de protestes, paraules i actes no dignes d’un camp de bàsquet van donar pas a 4 tècniques, algunes desqualificacions i 2 tirs lliures mes banda per els nostres, una situació que ens permetia poder treure la victòria i fins i tot buscar average però no va ser posible en l’últim llançament. Es podria dir sort, regal, que pot ser, pero la sort s’ha de buscar també, pero jo diré que aquest equip te caràcter i te gen competitiu, i quan ens fiquem sabem jugar un rato a la piloteta. 

A pel següent i a seguir, perque podem!!

Amb el patrocini de: