Encetem aquesta nova secció de la nostra web amb l’entrevista a un dels entrenadors que més trajectòria porta dins el món del bàsquet en la nostra escola, en Xavi Moncusí.

• Xavi, quants anys portes al Bàsquet Manyanet Reus?

Vaig començar a fer d’entrenador al Sant Josep i als Ploms,… al 1991 vaig entrar d’entrenador i coordinador de la secció de bàsquet al Pare Manyanet, vaig fer un breu parèntesi de dues temporades sense entrenar al Manyanet però després vaig tornar-hi fins avui (de moment).

• Què és el que t’ha fet quedar-te tant de temps?

M’agrada el bàsquet, també el bàsquet de formació i el Manyanet és un club on és fàcil fer d’entrenador. L’objectiu es centra molt en la millora de TOTS I TOTES les jugadores i de TOTS els equips i això crec que és essencial per poder treballar.

L’objectiu del club no és jugar a una categoria o una altra a qualsevol preu, i tampoc és renunciar a jugar on esportivament s’arribi. Això fa que el més important sigui treballar bé a tots els nivells i això s’agraeix.

• Has estat sempre formant part de l’equip tècnic o també com a jugador?

Vaig començar a entrenar com a jugador a 4t de primària (a les hores EGB, Sagrada Família), després vaig seguir la meva vida esportiva en actiu al CN Reus Ploms fins a sènior fins als 25 anys.

• Descriu-te en resumides paraules per a qui no et conegui.

Ara mateix sóc un senyor moreno (alguna clariana al front) de 52 anys, faig 1.79 d’alçada. Acostumo a dir el que penso, a vegades massa irònic i normalment estic de bon humor (seriós a les sessions d’entrenament).

• Resumidament, quines tasques has anat desenvolupant al llarg d’aquest temps en la nostra secció?

Entrenador en equips de formació a totes les categories, molts anys en categoria cadet, (tant en masculí com en femení), coordinador, director tècnic, vocal dins la junta de la Associació Esportiva, entrenador en categories júnior i sènior masculí i femení en diferents temporades. Aquest any serà el 5è any amb Sènior Femení a primera catalana.

• Quines transformacions o esdeveniments creus que han estat clau per a la nostra identitat que tenim a dia d’avui? Amb quina et quedaries?

Disposar de pavelló propi ha estat un punt d’inflexió molt important per aconseguir que una escola de bàsquet es converteixi en club de formació i arribi a ser un club de bàsquet a un nivell competitiu molt acceptable a Catalunya.

• Quines són les claus, per a tu, de l’èxit de la nostra base? I per als nostres equips de rendiment?

Disposar d’un bon treball de planificació des de ben petits, tot i semblar un aspecte indispensable crec que en la nostra demarcació és un fet diferencial en categories de formació. Sobretot quan aquesta planificació s’aplica i se’n fa seguiment.

Fer un bàsquet a la mesura de cada edat també em sembla clau; “guanyem si aprenen”

Disposar d’entrenadors amb experiència a les categories de formació també dona fe de la importància que té el treball en totes les edats.

Poder treballar tots en el mateix entorn fa que totes i tots es coneguin i s’afavoreixi un clima familiar que ho facilita tot molt més.

• A més del Manyanet, has estat entrenador en altres clubs? En quins? Quina ha estat la teva experiència?

Vaig començar entrenant un benjamí (pre mini) al Sant Josep, a l’any següent agafant també la coordinació.

Vaig portar cadets (masculí i femení), júniors (masculí i femení), sub20 masculí al CN Ploms en diferents anys. En diferents nivells competitius (territorial, preferent B, preferent A).

També he entrenat al Reus Deportiu en categories cadet i júnior masculí.

Puc dir també que vaig portar una temporada el primer sènior masculí del CB Morell.

L’experiència en totes ha estat positiva, penso que és molt emocionant guanyar, aconseguir ascensos, però que en el temps et quedes amb tot el que aprens cada temporada i de cada jugadora i jugador.

• Quin element creus que és clau per ser un bon entrenador?

Penso que cal ser seriós, estructurar bé la feina que et proposes, dedicar-hi temps (no es pot ser un bo entrenador si només ho ets els dies d’entrenament o el dia del partit).

És molt important ser humil, “parlar amb el treball”, ser honest. Pensar sempre en la millora de l’equip, en positiu, aconseguir que siguin protagonistes de la seva millora.

Penso que un bon entrenador ha de ser ambiciós en la millora del grup que entrena.

• Fas el mateix amb les teves jugadores? Quins recursos acostumes a utilitzar.

Això intento, intento fer tot això per ser un bon entrenador per elles i per l’equip.

M’agrada aprofitar totes les possibilitats ofensives i defensives de l’equip i que elles se sentin incloses: veure vídeos de com hem jugat, què hem fet bé, què podem millorar; veure altres equips, com són, que fan,… ; fer un bon seguiment de l’estadística de l’equip a nivell individual i a nivell col·lectiu; comentar aspectes de millora a nivell individual (mail, xerrades); m’agrada que cada jugadora tingui un objectiu de millora a curt termini i a llarg termini a més del objectiu de l’equip que és SABER COMPETIR A LA PISTA SEMPRE.

• I, com a jugador, perquè també n’has estat, per quins clubs hi has passat? Com ha estat la teva trajectòria? Quin era el teu punt fort?

Després de jugar al Manyanet (SAFA) fins a 8è (ara 2n d’ ESO) vaig fitxar pel CN Ploms on vaig jugar des de cadet fins a sènior (2a catalana), als 25 anys vaig deixar de jugar tot i que vaig seguir participant en lligues sèniors ja com a veterà al Reus Deportiu.

Vaig començar fent de jugador interior (no era molt alt però era lent per jugar fora), a poc a poc vaig aconseguir guanyar físic i com que no era molt alt vaig poder jugar d’aler (al començament jugava poc). Potser destacava en tir exterior (encara que no era un gran anotador). Bàsicament feia bàsquet perquè sempre ho he trobat molt divertit.

En tots aquests anys he après a patir a gaudir, a encaixar èxits i encerts a superar dificultats, reptes,… fas moltes amistats i aprens moltes i moltes coses més per viure que no pas per encertar sempre on va la piloteta.

• Què feies quan et sorgia alguna dificultat dins a pista, com ho solucionaves? Per exemple un llançament fallat, una pilota perduda, no sortir tot el temps que creies que et mereixies jugar …

Mai em vaig plantejar si jugava poc, si jugava molt, tenia clar que quan sortís jugaria i si no jugava o si fallava o si sortien dificultats sempre hi havia i encara ara hi ha una única solució: treballar més.

• Algun equip o any que més t’hagi marcat. Perquè?

El primer equip que vaig entrenar sempre ha estat especial per mi, jo era molt jove i em vaig implicar molt emocionalment.

Tots els altres anys han estat vitals i et marquen d’alguna manera.

Els anys que s’han aconseguit ascensos, permanències,… també són una mica més especials.

• Tornant al club, quines coses creus que podríem millorar de cara al futur, per a noves promocions? Quin hauria de ser l’objectiu de la secció?

La secció ha crescut moltíssim; sempre explico que quan vaig agafar la coordinació a l’escola hi havia 45 inscripcions i ara cada any ens acostem a les 300 inscripcions.

L’objectiu ha de ser créixer sense perdre questa essència de poder arribar a totes les necessitats de tots els equips i seguir practicant un joc col·lectiu que ens sumi valors que et serveixen per ser millor a la pista i a la vida.

• Quina frase o paraula creus que seria un tret identificador del Bàsquet Manyanet Reus, allò pel que el món ens coneix?

Un entrenador que vam tenir (Edu Juncosa) va començar amb això de: CINC,SIS,SET…MANYANET!! i si ho mires bé aquest crit és inclusor, és d’equip… els cinc que surten a jugar més el sisè, el setè jugador o jugadora. Entenc que aquest crit defineix un club on totes i tots són importants.

• Quina, de les tantes anècdotes t’agradaria explicar-nos, perquè sabem que en tens moltes, i de molt divertides!

Ara recordo com a jugador una vegada a Gavà, jugant amb sèniors, com un jugador em va baixar els pantalons just quan em puntejava el tir i l’àrbitre no va xiular res (devia seguir la trajectòria de la pilota i no ho va veure), el fet és que vaig fallar i després de pujar-me els pantalons ja no vaig fer res de bé en tot el partit i vaig acabar a la banqueta.

Com a entrenador recordo fer-me el simpàtic amb un àrbitre amb accent sud-americà tot parlant de Messi, que era molt bó i tal i em va contestar enfadat: “Messi és un M…ón, el bueno és Forlán, jo so Uruguayo” i va xiular 3’. (Em va sortir malament)

• Per acabar, amb quina frase t’agradaria acabar aquesta entrevista?

Us en deixo dues que a mi em serveixen molt. Dues frases de la gran psicòloga Patrícia Ramírez:

“Les persones son talent i capacitat, però també són passió i entusiasme. La clau està en buscar com activar aquestes “tecles”, son realment poderoses i poden marcar la diferència.”

“No només guanya la que aconsegueix  una victòria, sinó la que se sent orgullosa de la seva actitud.”