SÈNIOR MASCULÍ B

Sabeu allò de que mai s’ha de dir que res és impossible? Doncs això és el que millor descriu al sènior masculí B.

Ens hem de remuntar a finals del juny passat, un nou sènior b, amb pocs membres i la meitat sense els 18 anys fets, un júnior vaja. Arriba l’agost i ens hi posem, Alba i jo (Joan Marc), primera vegada com a entrenadors en la categoria. Bé, passem pretemporada i comença la lliga, ens els pensaments nostres: impossible guanyar cap equip, no per talent sinó per ser tant joves en una categoria de veterans. Bé, nosaltres podríem dir que tenim dos veterans, però vaja amb 21 i 24 anys …

Ostres, però comença la lliga, i jolin, allò que crèiem impossible es va fer possible, fins i tot vam guanyar al líder de la competició, líder solitari i invencible, havent jugat contra el que li era segon, i anem nosaltres i el guanyem (dia de la Presentació, contra CB Àguiles, no sé si recordeu). Seguim competició, segona volta, i remuntem partits que fins llavors havíem perdut de poc …

I ara, sense lliga, a casa, amb aquesta aturada forçada, penses i aquelles paraules del juny del 2019, serà molt difícil, quasi impossible, on són? No hi són, l’impossible ho hem fet possible !!! Segueixen passant els dies, penses amb la situació actual, i veus com un paral·lelisme, no ens en sortirem o trigarem molt a sortir-nos, la cosa està difícil, està xunga. Jo us dic una, ens en sortirem i no està tant xungu, només hem de fer allò que se’ns diu, demana i de la millor manera.

Us trobem molt a faltar, heu anat arribant en compta gotes, i en poc temps hem fet una petita família. Per quan el sopar d’equip? Hi ha un deute encara pendent, recordeu …

Cuideu-vos, i com diu Santi … 5, 6, 7 … (tots amb una veu greu) MANYANET!!

%d bloggers like this: