CADET MASCULÍ GROC

El Cadet Masculí Groc està format per 5 jugadors de 2n any i 6 jugadors de 1r any.

Jugadors molt verticals, com són en Pau Rabassa i en Simon Escolà, capaços de trencar l’1c1 molt fàcil perquè tenen unes capacitats físiques i tècniques molt bones. 
Tiradors de “sang freda”, Arnau Muñoz i Sergi Borrego. Si tenen el dia te poden fer un descosit a triples, perquè els hi és molt fàcil apuntar i disparar, són molt perillosos i els companys ho saben, saben que si els tenen sols poden tenir tota la confiança del món en donar aquella pilota.

Dos jugons, els dos bases, en Josep Pros i en Pau Aragüés. Si vols roba’ls-hi una pilota, ja podeu jugar amb 6 jugadors i que dos o tres els defensin, perquè com vegin un espai, troben una sortida, troben un passe i ja podeu tornar a defensar. A més d’un jugador els hi agradaria veure el bàsquet com el veuen ells dos. Encara han de millorar molt, però no tinc cap dubte que no els pararà res, ni una parada per un virus, ni una lesió. Tenen GANA i no deixaran de treballar per ser millors.
Pere Mensa, Wences Poblet i Pau Muñoz, los multi usos. Juguen dintre, fora, trenquen, finten, tiren, rebotegen, defensen, són durs, poden ser-ho algo més també, però ells estan allà per tot, feina bruta, feina neta, feina ofensiva, feina defensiva. Els hi pots dir que defensin un exterior, o que ataquin poste baix, que no tenen problema en fer-ho. El que necessita qualsevol equip, jugadors que no miren res més que el que necessita l’equip.

I les nostres dues bèsties pardes, els nostres dos homes de pintura. Capaços de jugar de dintre a fora i de fora a dintre. Vols una finta? Ells fan saltar a qui sigui, vols un 1c1 i que no em puguis parar? Allà el fan. Vols un tiret de mitja distancia? Doncs aquí el tens. No podem dir que tenim dos pivots poderosos de 2 metres i 100 kg, ni el volem, que són molt macos i ben plantats els nostres Ian Alonso i Fabià Morales, però que si han de saltar agafar la pilota contra un jugador, diguem-li “X” d’un equip, diguem-li “Y”, ells no tenen cap problema, allà que van. 

I no puc oblidar-me d’en Joan Marc Jurado. Crec que és el jugador i entrenador ajudant, que més anys he tingut, que més ha estat amb mi, i ojalà li hagi pogut ensenyar com fer algunes cosetes i evidentment, com no fer-les, que sempre es pot aprendre de lo bo que veus per fer, i de lo no tan bo per no fer.

Joan Marc és una peça important per l’equip, perquè els transmet el que els hi fa falta, broma, alegria, serietat, i una mica de bogeria que sempre va bé.

Estem competint a nivell de Catalunya i estem donant una imatge brutal. Hi han hagut molts entrenadors i Clubs que ens han felicitat, i no a mi o a l’equip… a l’Entitat!!!! El Bàsquet Manyanet està fent una feina molt bona. Segur que sempre podem millorar, si no deixarem de fer-ho!!

Destacar la pinya, la força que té l’equip, la família que ha crear dintre i fora la pista. Això els ha fet més grans, més durs, més potents com a grup. I el talent guanya partits, però l’equip guanya campionats. 

Ha estat un plaer i un orgull ser un petit INCIDENT en el recorregut d’aquests jugadors. És increïble el que creuen, el que treballen, el que es protegeixen i la sinceritat que són capaços de treure dintre de pista, a la banqueta o al vestuari.

Amb aquest equip hem rigut molt. Sempre, bus, partits, entrenaments, carnavals.
De fet, les dues disfresses, la de l’any passat i la d’aquest han estat brutals, però és que la d’enguany s’ha emportat la palma. 

Hem de fer cas, ens hem de quedar a casa, hem de fer que això marxi, que baixi el perill, que no haguem d’allargar més, sinó simplement el necessari. 

No tinc cap dubte que d’aquestes coses es surten i sortirem reforçats i sortirem amb més gana, amb més ganes, amb la idea de viure i assaborir tot el que fem i que potser fins ara no ho fèiem del tot. 

Som-hi family!!!

%d bloggers like this: